Quan vaig començar a navegar a bord del pailebot ARNALDO OLIVER com a mariner, el comandava es Patró Gabriel Camps Sintes, més conegut com es Patró Camps. Era la primera vegada que embarcava com a professional, tot em venia de nou perquè jo venia de la pesca, i la meva experiència en el cabotatge era nu-la. Jo, sols havia fet un viatge amb el MARIA MAGDALENA que era una balandra-viver, i anàvem a pescar llagosta a l’illa d’ Alborán entre el Cap de Gata (Almeria) i es Cap de Tres Forcas (Àfrica). A la tornada a Barcelona després d’aquest desastrós viatge ens vam embarcar en Miquel ‘es militar’ i jo amb plaça de mariners a bordo de l’ ARNALDO OLIVER que estava en el varador en reparació de casc, peu de roda i repàs general, motor inclòs. Aquest vaixell pertanyia a la flota de la Naviliera Ciudadelana (NACSA).

    Sa tripulació estava formada per: el Patró Gabriel Camps Sintes , el Motorista Gabriel Adrover, el Cuiner Guillem Salord Marquès (En Guiem rei) i Llorenç Pons Suau (Es Submarino) com a Mariner i jo, Lluís Cabrisas, també com a Mariner.

    Sortirem a navegar a mitjans de maig. Es primer viatge va ésser de Vallcarca a Eivissa, Alacant, Gandia, i Barcelona. Després San Feliu de Guíxols, Palamós i altres ports de la costa.

    En aquelles dies sa major part de les mercaderies sobretot les de consum humà, estaven regulades per un organisme oficial, Consumo y Transportes que distribuïa tots els aliments a la península i a les Illes. Cada Naviliera tenia les seves línies. Sortint de Barcelona, començaven pel ciment, carbó per ‘s’Eléctrica’ en fi de tot, sempre ben controlat i mesurat.
En arribar la collida de patates a Sa Pobla i des de la badia d’Alcúdia es transportaven cap a Menorca, aproximadament unes 160 tones cada setmana. Un viatge a Maó i l’altre a Ciutadella . El Patró ho combinava perquè arribéssim a Ciutadella el diumenge matí. El dilluns descarregàvem i sortíem de nou cap a Alcúdia, fèiem el viatge de cap a Maó després i tornàvem a Ciutadella. Així durant dos mesos fins que la temporada de patates acabava.

    En aquest temps -1947- tots els vaixells que anaven a Alcúdia havien de fondejar a la badia com ho feia el correu CIUDADELA , vapor que enllaçava Ciutadella i Mallorca. La badia d’Alcúdia era tota verge i neta sols hi havia un mollet d’uns cent metres de llarg i amb una amplària que només podia passar-hi un carro. Tenia poc calat i les barques petites de pesca podien atracar-hi. A la punta amarrava una barca de bou anomenada CAMAGÜEY més petita que la VALLDEMOSSA . En el començament del moll hi havia la Comandància de Marina, i a l’altra banda del carrer un parell de cases i un magatzem. En el cap de cantó de la carretera que anava a Alcúdia, a l’esquerra, hi havia un hotel, Ca n’ Isidoro, que tenien una barca preparada per dur gent - com una “golondrina”-. Transbordaven el passatge que duia el correu, tant per embarcar com per desembarcar, i també la càrrega de tots els vaixells que fondejaven allà.

    En un dels darrers viatges que férem, en sortir de Maó el temps era gregal fresc però passarem be. A Alcúdia hi havia ‘mal caris’. Es Patró va dir al Nostramo, que era en ‘Guillem rei’, que fondegés de l’àncora de babord, sa grossa, i que filés molta cadena. Jo estava per la maniobra de proa, amb en Guillem. A l’ordre del Patró, feim la maniobra, surt el sol i comença a refrescar el vent de nord i ruixats. Quan va ésser hora, va venir la barca de n’ Isidoro carregada de sacs de patates. S’ abarloa com sempre i començam la càrrega a mans. No dúiem “maquinilla”(1). A la feina de carregar i descarregar s’emprava es tecle(2), un aparell de politges i tires. Sa gent que venia amb la barca per fer feines eren alcudiencs, gent del camp molt feiners i bones persones. Deien: - patró Camps, açò és mal temps! El patró no deia res. Cada vegada que venia la barca, la mateixa 'cançó' i en el darrer viatge que va fer la llanxa, li diu el patró Camps en el patró Isidoro: ‘Jo en mal temps, tenc als meus homes baix els peus’ Tot d’una no ho vaig entendre, i no em va agradar ni la paraula ni la manera com ho va dir. Més endavant vaig comprendre el significat.

    En aquells moments ell estava preocupat i una mica nerviós pendent de la càrrega. Fèiem sa cobertada per dins del vaixell, bé de calats i el més amarinat possible. Va dir (el patró) a en Guillem: - ‘quan hagis enllestit sa maniobra de proa, reforça s’escota des floc, trincau es tambutxo i que els homes duguin a popa, una flassada i un coixí, entesos? En Guillem va contestar que sí. - Idò ‘anau a salpar’.

    Quan tinguérem l’ancora a la gata, ben trincada vam hissar el trinquet, trinquet i floc tal com va manar. Tambutxo trincat, escota reforçada, maniobra clara, i a popa el coixí i la manta. En arribar a popa, vam salpar com vam poder. Estàvem remuntant el far d’ Aucanada, a la sortida de la badia, mar grossa del nord i vent fort. Amb el vaixell ben amarinat que caminava poc, però es defensava el millor que podia. Vam entrar de guàrdia en Guillem i jo. El patró en el timó, va dir a en Guillem:- Vigila es trinquet, i si veus que el fil flameja m’avises. Dels ruix de la mar, la fosca, i el ploure el timoner no veia res.

    A mitja nit canviem la guàrdia, van pujar en Miquel i en Llorenç, i nosaltres vam davallar a la cambra, i vam estendre la flassada i el coixí. La feina era nostra per aguantar-nos ajaguts. Llavors vaig saber perquè va dir es patró, que en mal temps, volia els homes baix els seus peus (per tal que no passés res a ningú). Ell a dalt i nosaltres a baix. A les quatre vam canviar la guàrdia, i el patró encara seguia en el timó, el temps continuava igual, però al cap d’una estona li diu a en Guillem:- ja hauríem de veure Menorca. Sortim de sa caseta en Guillem i jo, i al cap d’una estona fa una clariana, i vàrem veure es Far de Nati per la proa, però bastant enfora. Ho vam anar a dir al patró, i ell va donar més 'camí’ en es vaixell, i prest vam veure l’illa i vàrem recalar en ‘Es Cap de Banyos’, entrant en el port de Ciutadella, devers les vuit del matí d’aquell diumenge.

    A les nou vam acabar la maniobra i ja tot amb ordre, va posar un home de guàrdia per el carregament, que dúiem i pel mal temps, i tothom cap a ca seva.

    Es Patró Camps va fer catorze hores de timó sense descans, sols bevent cafè, que era cafè de malta i rebolli-da!.

    Per primera vegada vaig veure com s’amarinava un vaixell, i com navegava un pailebot. La memòria del que em contava el patró Lluch era real no era rondalla, he de dir que a dia d’avui ho tenc tot ben gravat, i que em va acompanyar amb la meva vida professional com a patró. Jo també vaig manar l ’ARNALDO OLIVER que llavors ja es deia PLAYA BLANCA. Sempre contant que en aquells temps, no hi havia ni radars ni sondes ni GPS, sols un bon compàs i molta professionalitat, i ganes de fer-ho bé.

        Lluís Cabrisas i Caules Ciutadella gener de 2005.


Notes de l'editor:

(1) Màquina de vapor o elèctrica, que situada generalment en coberta, rep el nom de gigre quan està destinada al servei de càrrega i descàrrega, i de molinet si s'empra en llevar ancores.
(2) Aparell d'un sol bossell.